Quin és el mètode de recuperació de la trombosi cerebral?

La trombosi cerebral és una malaltia cerebrovascular freqüent. Aquesta malaltia és més freqüent en la població d'edat avançada. La trombosi cerebral és potencialment mortal, de manera que els mètodes de tractament i recuperació de la trombosi cerebral són molt importants. Per recuperar-se de la trombosi cerebral, els pacients han de prestar atenció a l'exercici funcional.

1. L'entrenament funcional ha de ser gradual i persistent, i no s'ha de precipitar. El mètode d'operació específic es divideix generalment en tres etapes: La primera etapa: el pacient es troba en una fase inicial de recuperació i les extremitats hemiplègiques són completament incapaços de moure's. Els mètodes d'exercici inclouen el massatge, la manipulació i l'exercici passiu, amb l'objectiu de prevenir l'atròfia muscular. Aquests exercicis es poden realitzar amb l'ajuda dels familiars. En general, cada massatge local té una durada de 5-10 minuts, i el massatge corporal complet no supera els 30 minuts. El massatge és empènyer cap endavant al llarg dels músculs paralitzats amb els dits o amb els palmells. L'exercici passiu és quan una altra persona mou les extremitats paralitzades del pacient, incloses totes les articulacions, grans i petites, i el rang de moviment s'aproxima el més possible al rang de moviment d'una articulació normal.

2. La segona etapa: les extremitats paralitzades comencen a moure's però encara no tenen força per completar els moviments actius. A més dels mètodes de la primera etapa, els exercicis d'extremitats també haurien d'incloure girar-se i asseure's, aprendre a posar-se de peu amb l'ajuda d'altres, subjectar el respatller de la cadira o el marc del llit amb les dues mans per avançar i exercitar la força muscular i el moviment articular de les extremitats inferiors. En general, la recuperació de l'extremitat superior paralitzada és més lenta i difícil que la de l'extremitat inferior, que està relacionada amb la localització anatòmica de la innervació del nervi cerebral. Inicialment, l'articulació de l'espatlla s'eleva, s'abdueix i es gira externament amb l'ajuda d'altres persones, i les articulacions del colze i dels dits es flexionen i s'estenen, entrenant gradualment per poder moure's activament. A més del massatge precoç i l'exercici passiu per a l'entrenament funcional d'ambdues mans, s'han de fer regularment exercicis com la flexió i l'extensió, l'obertura i el tancament de cada dit, com ara estrènyer pilotes de ping-pong, girar un àbac, desbotonar botons, agafar tecles, etc., per afavorir la recuperació de la funció dels dits.

3. La tercera etapa: el pacient es troba en l'etapa tardana de recuperació. Aquesta etapa se centra principalment en la pràctica de la marxa i els moviments fins dels dits. Practiqueu caminar de manera independent, creuar els llindars i pujar i baixar escales, però no us canseu massa alhora. El millor és tenir algú que us protegeixi. Pots augmentar gradualment la quantitat i la distància d'activitat.