L’asma és una de les malalties respiratòries cròniques més freqüents al món. Afecta centenars de milions de persones i, encara que actualment no té una cura definitiva, una bona gestió diària i unes mesures d’emergència adequades poden reduir notablement els símptomes i permetre que els pacients mantinguin una vida pràcticament normal.

Què és l’asma i per què apareix?

L’asma —abreviació de broncoasma— és una malaltia crònica de les vies respiratòries caracteritzada per una inflamació persistent dels bronquis. Aquesta inflamació fa que les vies respiratòries es tornin més sensibles i reaccionin de manera exagerada a diferents estímuls. Quan això passa, el pacient pot presentar símptomes com sibilàncies (xiulets en respirar), dificultat per respirar, sensació d’opressió al pit i tos recurrent.

Aquests episodis solen agreujar-se a la nit o de matinada, interferint en el descans i afectant greument la qualitat de vida. Els factors desencadenants són múltiples:

• Genètics: hi ha una predisposició hereditària, especialment si hi ha antecedents familiars.

• Ambientals: àcars de la pols, pèl d’animals, floridura, pol·len o cucaraches.

• Professionals: substàncies químiques, pols industrial o pintures.

• Estils de vida i hàbits: tabaquisme, contaminació atmosfèrica, infeccions víriques i fins i tot canvis bruscos de clima.

Manifestacions clíniques habituals

Els pacients solen experimentar crisis recurrents de dispnea i tos. En un examen mèdic, és freqüent detectar allargament de l’expiració i sorolls respiratoris característics. Tot i que la majoria d’episodis milloren amb tractament o espontàniament, hi ha pacients amb asma greu que mantenen símptomes persistents.

Estratègies de gestió diària

1. Visites mèdiques regulars

És essencial acudir periòdicament al metge, encara que els símptomes semblin controlats. Les visites permeten:

• Avaluar la funció pulmonar i el grau de control.

• Ajustar el tractament segons les necessitats.

• Ensenyar al pacient a reconèixer els senyals d’una crisi imminent i saber com actuar.
  Els pacients haurien de portar un registre de símptomes, crisis i medicació per facilitar el seguiment clínic.

2. Control de l’entorn

• Ventilació diària: obrir finestres almenys 15 minuts dues vegades al dia.

• Purificadors d’aire: especialment útils en llars amb mascotes o fumadors.

• Humitat òptima: mantenir-la al voltant del 50% per evitar proliferació d’àcars i floridura.

• Neteja regular: aspirar, rentar roba de llit i cortines; utilitzar fundes antiàcars.

• Mascotes: si conviuen amb animals, cal banyar-los i netejar la seva zona amb freqüència.

• Espais lliures de fum: prohibir el tabac dins de casa i al lloc de treball.

3. Estil de vida saludable

• Son reparador: dormir entre 7 i 9 hores diàries ajuda a reduir el risc de crisis.

• Alimentació equilibrada: fruites, verdures, peix i fruits secs aporten antioxidants i greixos saludables que disminueixen la inflamació.

• Activitat física moderada: caminar, nedar o fer ioga millora la capacitat pulmonar, sempre sota supervisió mèdica.

• Evitar tòxics: deixar de fumar, reduir l’alcohol i limitar l’exposició a la contaminació.

• Gestió de l’estrès: tècniques de relaxació, respiració profunda i meditació poden ajudar a controlar els símptomes.

4. Monitoratge de la malaltia

• Diari de l’asma: anotar símptomes, medicació i factors desencadenants.

• Fluxímetre de pic: mesurar diàriament el flux respiratori per detectar restriccions.

• Educació sanitària: assistir a tallers o cursos per aprendre a reconèixer i gestionar les crisis.

Tractament d’urgència

Medicació de rescat

Els fàrmacs de primera elecció són els broncodilatadors d’acció curta, com el salbutamol. Actuen estimulant els receptors β2 dels bronquis, provocant una relaxació muscular ràpida i alleujant la dificultat respiratòria en pocs minuts.

• És recomanable portar sempre l’inhalador a sobre.

• La tècnica correcta inclou agitar l’inhalador, buidar els pulmons, col·locar l’aparell a la boca, prémer i inspirar profundament, mantenint la respiració uns segons.

• Si els símptomes no milloren després de 2-3 administracions, cal acudir immediatament a urgències.

Posicions corporals recomanades

• Seure amb el tronc inclinat endavant: redueix la pressió sobre els pulmons.

• Semiincorporat al llit: facilita la respiració.

• Evitar estar estirat completament, ja que empitjora la dispnea.

Oxigenoteràpia

En casos greus, pot ser necessària l’administració d’oxigen a baix flux per corregir la hipoxèmia i estabilitzar el pacient.

Quan buscar ajuda urgent?

• Si després d’usar l’inhalador la crisi no millora.

• Si el pacient no pot parlar frases senceres per la dificultat respiratòria.

• Si hi ha coloració blavosa als llavis o a les ungles.

• Si els símptomes empitjoren progressivament.

En aquests casos, cal trucar als serveis d’emergència i seguir les instruccions dels professionals fins a rebre atenció mèdica.

Conclusió

L’asma és una malaltia crònica que requereix constància, autocura i col·laboració amb l’equip mèdic. Tot i que no es pot curar, el control diari i una actuació ràpida davant les crisis permeten viure amb una bona qualitat de vida. La combinació de visites mèdiques regulars, control ambiental, hàbits saludables i un ús adequat de la medicació garanteixen que el pacient pugui reduir la freqüència i la intensitat de les crisis.

Amb els avenços de la recerca mèdica i nous tractaments en desenvolupament, el futur del maneig de l’asma és cada vegada més prometedor. El més important és que cada pacient sigui conscient, participi activament en la seva cura i mantingui una actitud positiva davant la malaltia.